Notícies
Tallers i conferències per a l'alumnat i les famílies per a la reflexió conjunta
Novembre 2024
A partir d'avui, l'escola fa un pas endavant en la seva voluntat d'informar les famílies sobre l'oferta de tallers i conferències que es porten a terme, al llarg del curs, a les aules i que tracten temes tan fonamentals com la convivència, la salut física i mental, els perills de les xarxes socials i internet, la sostenibilitat, la coeducació o l'educació afectiva i sexual. Aquestes propostes, adreçades a l'alumnat de Primària i Secundària, s'organitzen en un format diferent apostant per un aprenentatge més experiencial, pràctic i participatiu que porta l?alumnat a implicar-s'hi d'una manera més natural i activa.
Una manera diferent d'aprendre
En el dia a dia de l'escola, sovint ens centrem molt en continguts i activitats curriculars per al creixement acadèmic dels i les alumnes. Però hi ha moments i temes en què cal sortir d'aquest format per abordar qüestions que van més enllà de l'aula i que ens afecten a totes i a tots, i és aquí on entren en joc els tallers i conferències.
Aquestes sessions es conceben com a espais de reflexió conjunta, on la teoria es complementa amb activitats pràctiques, recursos útils i un intercanvi d'experiències reals entre l'alumnat i les persones expertes que els porten a terme. El component pràctic i vivencial permet connectar directament amb les inquietuds i situacions que els alumnes poden viure en el seu dia a dia, oferint-los solucions concretes i eines fàcils d'aplicar.
Reptes compartits, solucions compartides
Els temes que tractem en aquests tallers i conferències són més presents que mai en el nostre entorn: com fomentar la convivència, cuidar la salut mental dels adolescents, acompanyar-los en l?ús responsable de les xarxes socials i d'internet, o educar en valors ambientals i d'igualtat.
Per exemple, en el taller sobre convivència, es treballen estratègies per abordar conflictes des del respecte i el diàleg; en el de salut mental, es proposen tècniques per reconèixer i gestionar les emocions, i en el de seguretat viària, conceptes i habilitats pràctiques per fomentar conductes responsables i segures en l?entorn viari. Totes aquestes activitats es fan amb un enfocament pràctic i interactiu, perquè els aprenentatges siguin realment significatius i aplicables.
Aprendre junts per créixer junts
Quan els alumnes participen en un taller, no només escolten i aprenen sinó que busquem que connectin amb experiències reals, intercanviïn opinions, vegin les situacions des d'una altra perspectiva i explorin recursos pràctics que poden aplicar al seu dia a dia. Aquesta manera d'aprendre els permet reflexionar de manera més profunda sobre qüestions que potser no s'han plantejat o els ofereix noves mirades sobre situacions que viuen. A més, tenen l?oportunitat de compartir les seves inquietuds, plantejar dubtes i aprendre els uns dels altres, reforçant els vincles i ajudant-los a conèixer-se mútuament des d'una perspectiva diferent.
Podeu consultar el catàleg complet de tallers i conferències a la nostra intranet, a la part d'Acadèmic>Conferències i Tallers. Des d'aquest espai, també podreu accedir als vídeos d'algunes de les conferències que portem a terme a l'escola. Us animem a entrar-hi per descobrir tot el que hem organitzat per aquest curs i també a compartir-ho amb els vostres fills i filles per reflexionar conjuntament sobre la importància dels temes que s'hi tracten.
Construint plegats el Projecte Educatiu
Gener 2026
El treball conjunt amb les famílies
El mes de desembre, es van dur a terme diferents trobades amb els representants de les AFA de l'escola i membres del sector famílies del Consell Escolar i de la Comissió de Convivència. En aquestes reunions s'han recollit aportacions valuoses per adaptar l'educació a les noves realitats de la societat i el món actual.
S'hi va debatre sobre les necessitats emergents que la comunitat educativa ha d'afrontar, tant dins com fora de l'escola. Es va posar especial èmfasi en els aspectes externs que poden afectar el benestar de l'alumnat, com els canvis socials, econòmics i culturals, així com en la necessitat d'orientar els processos d'ensenyament per afavorir un aprenentatge més personalitzat i adaptat als temps actuals.Aquestes reflexions són fonamentals per garantir que el Projecte Educatiu segueixi sent una eina útil i eficaç i reflecteixi el conjunt d'aspiracions i necessitats de tota la comunitat escolar.
L'alumnat protagonista del canvi
També hem tingut l'oportunitat de realitzar trobades amb representants d'alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat, ja que són els receptors directes de la nostra feina. Viuen l'escola des de la seva pròpia realitat i són els protagonistes del Projecte Educatiu. Poder-ne escoltar les opinions i reflexions ens ofereix una visió més precisa i rica sobre com experimenten l'aprenentatge, quines inquietuds tenen i quines àrees creuen que podem millorar.
Tot escoltant-los hem vist la perspectiva diferent, però complementària, que aporta cada etapa educativa. L'alumnat més petit, per exemple, ens han parlat de la importància de la convivència o l'organització dels espais, mentre que els més grans han expressat preocupació per temes com la preparació per al futur i la seva relació amb la societat. Aquestes aportacions ens ajuden a entendre millor les seves necessitats i desitjos i ens permet afinar les metodologies i recursos educatius.
A més, aquestes trobades són també una oportunitat per fomentar l'aprenentatge de la participació activa: a més de veure que poden influir en el seu propi procés educatiu, també aprenen la importància de formar part d'un projecte comú, de prendre decisions conjuntes i d'aprendre a ser part d'un canvi. Poder expressar-se, reflexionar sobre la pròpia educació i contribuir a la millora del projecte els converteix en agents de canvi dins la comunitat escolar. Aquest aprenentatge és clau per al seu desenvolupament personal i per promoure un entorn educatiu on tots i totes se sentin escoltats i valorats.Per part nostra, incorporar les seves veus ens permet construir un Projecte Educatiu més inclusiu, significatiu i proper, i fa que l'escola, a més de ser un lloc on aprenen continguts, sigui també un espai que poden contribuir a transformar.
Implicació compromís i responsabilitat compartida del professorat
La participació activa del professorat en la revisió del Projecte Educatiu és essencial per garantir que aquest sigui realment representatiu de les necessitats i aspiracions de tota la comunitat escolar. Durant el mes de setembre, vam realitzar una trobada amb els claustres de les tres escoles, on vam treballar conjuntament per etapes en diferents aspectes del PEC. Aquest primer pas va ser molt important per establir les línies generals i començar a reflexionar sobre les àrees de millora i els reptes que afrontem com a institució.
Aquest mes de gener hem tornat a trobar-nos per analitzar les aportacions fetes el setembre. Aquesta vegada, els grups ens hem organitzat per escoles i etapes, amb l'objectiu d'analitzar els resultats generals i aterrar-los a cada realitat escolar i a cada municipi. Hem pogut aprofundir en la realitat educativa pròpia, n'hem identificat les necessitats específiques i hem valorat quins canvis caldria implementar de la manera més efectiva i ajustada.Cada docent aportem una visió única i valuosa sobre el funcionament de l'escola i les necessitats de l'alumnat, també de l'experiència directa a l'aula, i reforcem el sentit de comunitat i de responsabilitat compartida per millorar la institució. Cada veu dins el grup és important per garantir que el Projecte Educatiu reflecteixi les diferents realitats. A través d'aquesta implicació, de la col·laboració i la cooperació, el professorat també ens convertim en agents de canvi tot creant una dinàmica de treball compartit i d'aprenentatge mutu i contribuint al disseny d'un projecte més adaptat a les nostres necessitats.
La contribució del Personal d'Administració i Serveis
El Personal d'Administració i Serveis és essencial per al bon funcionament diari de l'escola ja que, més enllà de la gestió administrativa, contribueixen activament a la convivència, la logística i al bon funcionament de l'escola, garantint que tot funcioni de manera eficient i alineada amb els objectius educatius. En definitiva, creen un ambient organitzat i harmoniós que permet a docents, alumnes i famílies centrar-se en la tasca educativa.En aquest sentit, la seva contribució al procés de revisió i adaptació del Projecte Educatiu també ha estat fonamental i no s'ha limitat a una simple supervisió dels aspectes materials i logístics, sinó que s'ha implicat profundament en la configuració global de l'escola. La seva mirada crítica i vigilant assegura que tots els elements que intervenen en el seu funcionament, incloent-hi els de suport i infraestructures, contribueixin als objectius educatius i garanteixin que cada engranatge, per petit que sigui, funcioni amb absoluta precisió.
Celebrem els 100 anys de l'Institut Tècnic Eulàlia amb una nova edició dels Diàlegs d'Escola al Palau de la Música
Març 2026
El passat dilluns 23 de febrer, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, coincidint amb l'actualització del nostre Projecte Educatiu i el Centenari de l'Institut Tècnic Eulàlia, vam celebrar una nova edició dels Diàlegs d'Escola de la Fundació Collserola.
Famílies, mestres, exalumnes i representants de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona ens van acompanyar en un acte de reflexió compartida sobre 100 anys d'educació a Barcelona i els reptes de futur, que va comptar amb les paraules de felicitació de l'Alcalde de Barcelona i de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional, i es va tancar amb un petit concert de la Coral Sant Jordi.
L'acte, conduït pel periodista Jofre Llombart, va començar amb la benvinguda de la Lutxi Almodóvar, presidenta de la Fundació Collserola. Feu clic aquí per veure un petit resum de la seva intervenció.
Salutació institucional de l'Alcalde de Barcelona
Després, va ser el torn de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va fer la salutació institucional.
Collboni va centrar el seu discurs en el context històric de 1926, època de la pedagogia moderna a Catalunya, i va recordar figures com Marta Mata. També va destacar el valor del Tècnic Eulàlia com un centre laic, obert i democràtic i en va lloar la resistència cultural i pedagògica durant el franquisme, quan fou refugi per a la llengua i els valors de progrés.
També va compartir la seva vinculació personal amb el moviment de les escoles cooperatives dels anys setanta i va reafirmar el suport de l'Ajuntament de la ciutat a les institucions que construeixen comunitat als barris.
100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur
Després de la benvinguda, fou el moment dels Diàlegs d'Escola que van consistir en un debat sobre 100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur amb la participació de l'economista Lucas Gortázar, expert en polítiques educatives, el pedagog Marc Franco, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL, i l'escriptora Gemma Lienas, experta en coeducació.
Al llarg del debat, moderat per Jofre Llombart, Lucas Gortázar va destacar la universalització de l'ensenyament com la fita més gran dels darrers cent anys i com a motor clau per a la reducció de la pobresa i la desigualtat de gènere a nivell global. No obstant això, també va recordar que encara vivim sota un model industrial -un docent, una aula, un grup- que, tot i ser qüestionat, ha perdurat per la seva capacitat d'organitzar l'educació de masses. Davant el malestar pels resultats acadèmics, Gortázar va fer servir la metàfora de la 'marató popular': en una marató d'elit les diferències són de minuts, però en una de popular són d'hores i, per tant, 'a més igualtat d'oportunitats, més desigualtat de resultats' tot afirmant que 'hem de ser capaços de gestionar aquesta complexitat sense caure en el pessimisme'.
Per la seva banda, Marc Franco reivindicava l'herència de la renovació pedagògica catalana, citant referents com Rosa Sensat o Marta Mata, que defensaven posar la persona al centre de l'aprenentatge. Segons Franco, una institució no arriba al centenari per inèrcia, sinó per la seva coherència de valors i la seva capacitat de resistència cultural i adaptació als nous temps. També va insistir que l'educació no ha de ser només una preparació per a la vida, sinó 'la vida mateixa'. En aquest sentit, va fer una crida a mantenir l'esperança sense ser ingenus, trobant l'equilibri entre l'acompanyament emocional i l'exigència acadèmica.
L'escriptora Gemma Llenas va aportar la mirada més crítica, alertant sobre la pèrdua d'alguns llençols fonamentals, denunciant que la coeducació encara no és una realitat plena i instant a treballar per eliminar els estereotips de gènere i a introduir referents femenins als llibres de text. Un dels moments més destacats fou la seva defensa de les humanitats enfront d'un món dominat pels algoritmes i les pantalles. Alhora, va mostrar la seva preocupació per la caiguda de la competència lectora i l'augment de l'analfabetisme funcional. En paraules seves, 'la lectura és una competència nuclear que ajuda a pensar i a tenir criteri propi; s'hi hauria de dedicar molt més temps a la primària'.
Al llarg del debat, els tres van coincidir en la necessitat de dotar el sistema de més recursos per atendre la diversitat actual de les aules, on un sol docent sovint es troba desbordat i, també, en la crida unànime a recuperar el prestigi i la auctoritas del professorat. També es va demanar un pacte nacional que aporti estabilitat al sistema i l'allunyi dels cicles polítics partidistes; per Gortázar 'falta lideratge en el sector per defensar un projecte educatiu sòlid davant la societat'.
El diàleg a tres bandes es va tancar amb una mirada de futur en què, responent a la pregunta amb què Jofre Llombart els convidava a acabar la frase 'en els pròxims anys, l'educació'', Gortázar apostava per un retorn a l'essencial; Llenas reclamava recuperar la lectura i Franco recordava que l'escola seguirà sent, per molts anys més, el 'moll de l'os' de la nostra societat.
Records d'una exalumna i concert de la Coral Sant Jordi
En acabar la taula rodona, fou el torn del concert de la Coral Sant Jordi que ens va interpretar la peça El mirador de Josep Vila i Casañas.
Abans, però, la Mariona Cusí, membre de la Comissió Organitzadora del Centenari, exalumna, mare i professora tant de l'Institut Tècnic Eulàlia com de l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, va fer un petit recorregut per la seva experiència com a alumna.
Entre d'altres, va explicar com l'escola va haver de sobreviure a la dictadura suprimint l'ensenyament mixt i canviant el nom a 'Estudios San Marcos', per als nens, i ‘Colegio Técnico Eulàlia’, per a les nenes.
Cusí també va recordar amb nostàlgia espais com el Torrent, les festes de Santa Eulàlia al Monestir de Pedralbes i els viatges d'estudis. Per a ella, arribar al Tècnic Eulàlia com a alumna, va ser una salvació després que, en arribar a Barcelona des de Girona, va patir una certa repressió lingüística per parlar en català, a la primera escola on va anar.
Cloenda de l'acte amb la Secretària del Departament d'Educació i Formació Professional
La cloenda de l'acte fou a càrrec de la Secretària General d'Educació i Formació Professional, Teresa Sambola, que va fer arribar al públic assistent la salutació de la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Ester Ribó que, finalment, no havia pogut assistir-hi.
Durant el seu parlament, va destacar que un segle de vida d'un centre educatiu és un llegat i una responsabilitat envers la societat. També va definir l'Insitut Tècnic Eulàlia com un projecte compromès amb l'esperit de l'Escola Nova, centrat en la convivència, el rigor i la construcció de país.
També va fer menció de diferents exalumnes il·lustres, com Joan Reventós o Xavier Miserachs, i va assenyalar que el repte actual de l'educació és formar ciutadans i ciutadanes crítics davant de les amenaces del món digital.
Després d'aquest parlament, i gentilesa de Gramona, els i les assistents van poder gaudir d'una copa de cava al bar del Palau de la Música Catalana.
Propostes de lectura per a tothom
Juliol 2024
Un curs més, les biblioteques de la Fundació Collserola tanquen els curs amb noves propostes noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia. Precisament, aquesta vegada, i com a petita commemoració del centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit us recomanem, molt especialment, la proposta de Pep Molist que, a través dels seus poemes, fa un recorregut per la vida d'aquest poeta.
No us perdeu les nostres propostes de lectura. Consulteu-es aquí i escolliu-ne unes quantes per gaudir, tot llegint, grans i petits!
Parlem de La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves
Gener 2024
Aquest passat dimecres 24 de gener, estrenàvem els Diàlegs d'Escola d'aquest curs, la proposta de la Fundació Collserola pensada per compartir amb les nostres famílies un espai de diàleg on connectar l'educació al món.
Enguany els dediquem a reflexionar sobre Tecnologia i Educació i els inauguràvem amb la conferència "La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves" a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia i d'Institute of Next.
Amb Cornella vam reflexionar sobre com podem potenciar entorns que fomentin la curiositat i, al llarg de la seva intervenció, va donar molta importància a la necessitat d'aprendre a fer-se bones preguntes.
Si la voleu veure sencera, la trobareu publicada al canal de Youtube de la Fundació Collserola: https://youtu.be/xFYUbJ4uDX4
Aquesta primera proposta tindrà continuïtat, al febrer i al març, amb dues noves trobades, una per parlar d'educació i digitalització i una altra sobre IA i ètica.
Noves propostes de lectura per a aquestes festes
Desembre 2023
Un curs més, abans de Nadal, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
Aquesta vegada, i per celebrar que fa anys de la seva publicació, us recomanem tres clàssics de la literatura infantil i juvenil en les noves edicions que n?han fet aquest any: Momo, de Michael Ende i El Pare Noel i El Ninot de neu de Samuel Briggs.
No us la perdeu? consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Propostes de lectura per a l'estiu!
Juliol 2023
Com sempre quan arriben les vacances d'estiu, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Us convidem a fer un cop d'ull a aquesta guia tan completa on podeu trobar propostes que van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
No us la perdeu... consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
A partir d'avui, l'escola fa un pas endavant en la seva voluntat d'informar les famílies sobre l'oferta de tallers i conferències que es porten a terme, al llarg del curs, a les aules i que tracten temes tan fonamentals com la convivència, la salut física i mental, els perills de les xarxes socials i internet, la sostenibilitat, la coeducació o l'educació afectiva i sexual. Aquestes propostes, adreçades a l'alumnat de Primària i Secundària, s'organitzen en un format diferent apostant per un aprenentatge més experiencial, pràctic i participatiu que porta l?alumnat a implicar-s'hi d'una manera més natural i activa.
Una manera diferent d'aprendre
En el dia a dia de l'escola, sovint ens centrem molt en continguts i activitats curriculars per al creixement acadèmic dels i les alumnes. Però hi ha moments i temes en què cal sortir d'aquest format per abordar qüestions que van més enllà de l'aula i que ens afecten a totes i a tots, i és aquí on entren en joc els tallers i conferències.
Aquestes sessions es conceben com a espais de reflexió conjunta, on la teoria es complementa amb activitats pràctiques, recursos útils i un intercanvi d'experiències reals entre l'alumnat i les persones expertes que els porten a terme. El component pràctic i vivencial permet connectar directament amb les inquietuds i situacions que els alumnes poden viure en el seu dia a dia, oferint-los solucions concretes i eines fàcils d'aplicar.
Reptes compartits, solucions compartides
Els temes que tractem en aquests tallers i conferències són més presents que mai en el nostre entorn: com fomentar la convivència, cuidar la salut mental dels adolescents, acompanyar-los en l?ús responsable de les xarxes socials i d'internet, o educar en valors ambientals i d'igualtat.
Per exemple, en el taller sobre convivència, es treballen estratègies per abordar conflictes des del respecte i el diàleg; en el de salut mental, es proposen tècniques per reconèixer i gestionar les emocions, i en el de seguretat viària, conceptes i habilitats pràctiques per fomentar conductes responsables i segures en l?entorn viari. Totes aquestes activitats es fan amb un enfocament pràctic i interactiu, perquè els aprenentatges siguin realment significatius i aplicables.
Aprendre junts per créixer junts
Quan els alumnes participen en un taller, no només escolten i aprenen sinó que busquem que connectin amb experiències reals, intercanviïn opinions, vegin les situacions des d'una altra perspectiva i explorin recursos pràctics que poden aplicar al seu dia a dia. Aquesta manera d'aprendre els permet reflexionar de manera més profunda sobre qüestions que potser no s'han plantejat o els ofereix noves mirades sobre situacions que viuen. A més, tenen l?oportunitat de compartir les seves inquietuds, plantejar dubtes i aprendre els uns dels altres, reforçant els vincles i ajudant-los a conèixer-se mútuament des d'una perspectiva diferent.
Podeu consultar el catàleg complet de tallers i conferències a la nostra intranet, a la part d'Acadèmic>Conferències i Tallers. Des d'aquest espai, també podreu accedir als vídeos d'algunes de les conferències que portem a terme a l'escola. Us animem a entrar-hi per descobrir tot el que hem organitzat per aquest curs i també a compartir-ho amb els vostres fills i filles per reflexionar conjuntament sobre la importància dels temes que s'hi tracten.
El treball conjunt amb les famílies
El mes de desembre, es van dur a terme diferents trobades amb els representants de les AFA de l'escola i membres del sector famílies del Consell Escolar i de la Comissió de Convivència. En aquestes reunions s'han recollit aportacions valuoses per adaptar l'educació a les noves realitats de la societat i el món actual.
S'hi va debatre sobre les necessitats emergents que la comunitat educativa ha d'afrontar, tant dins com fora de l'escola. Es va posar especial èmfasi en els aspectes externs que poden afectar el benestar de l'alumnat, com els canvis socials, econòmics i culturals, així com en la necessitat d'orientar els processos d'ensenyament per afavorir un aprenentatge més personalitzat i adaptat als temps actuals.Aquestes reflexions són fonamentals per garantir que el Projecte Educatiu segueixi sent una eina útil i eficaç i reflecteixi el conjunt d'aspiracions i necessitats de tota la comunitat escolar.
L'alumnat protagonista del canvi
També hem tingut l'oportunitat de realitzar trobades amb representants d'alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat, ja que són els receptors directes de la nostra feina. Viuen l'escola des de la seva pròpia realitat i són els protagonistes del Projecte Educatiu. Poder-ne escoltar les opinions i reflexions ens ofereix una visió més precisa i rica sobre com experimenten l'aprenentatge, quines inquietuds tenen i quines àrees creuen que podem millorar.
Tot escoltant-los hem vist la perspectiva diferent, però complementària, que aporta cada etapa educativa. L'alumnat més petit, per exemple, ens han parlat de la importància de la convivència o l'organització dels espais, mentre que els més grans han expressat preocupació per temes com la preparació per al futur i la seva relació amb la societat. Aquestes aportacions ens ajuden a entendre millor les seves necessitats i desitjos i ens permet afinar les metodologies i recursos educatius.
A més, aquestes trobades són també una oportunitat per fomentar l'aprenentatge de la participació activa: a més de veure que poden influir en el seu propi procés educatiu, també aprenen la importància de formar part d'un projecte comú, de prendre decisions conjuntes i d'aprendre a ser part d'un canvi. Poder expressar-se, reflexionar sobre la pròpia educació i contribuir a la millora del projecte els converteix en agents de canvi dins la comunitat escolar. Aquest aprenentatge és clau per al seu desenvolupament personal i per promoure un entorn educatiu on tots i totes se sentin escoltats i valorats.Per part nostra, incorporar les seves veus ens permet construir un Projecte Educatiu més inclusiu, significatiu i proper, i fa que l'escola, a més de ser un lloc on aprenen continguts, sigui també un espai que poden contribuir a transformar.
Implicació compromís i responsabilitat compartida del professorat
La participació activa del professorat en la revisió del Projecte Educatiu és essencial per garantir que aquest sigui realment representatiu de les necessitats i aspiracions de tota la comunitat escolar. Durant el mes de setembre, vam realitzar una trobada amb els claustres de les tres escoles, on vam treballar conjuntament per etapes en diferents aspectes del PEC. Aquest primer pas va ser molt important per establir les línies generals i començar a reflexionar sobre les àrees de millora i els reptes que afrontem com a institució.
Aquest mes de gener hem tornat a trobar-nos per analitzar les aportacions fetes el setembre. Aquesta vegada, els grups ens hem organitzat per escoles i etapes, amb l'objectiu d'analitzar els resultats generals i aterrar-los a cada realitat escolar i a cada municipi. Hem pogut aprofundir en la realitat educativa pròpia, n'hem identificat les necessitats específiques i hem valorat quins canvis caldria implementar de la manera més efectiva i ajustada.Cada docent aportem una visió única i valuosa sobre el funcionament de l'escola i les necessitats de l'alumnat, també de l'experiència directa a l'aula, i reforcem el sentit de comunitat i de responsabilitat compartida per millorar la institució. Cada veu dins el grup és important per garantir que el Projecte Educatiu reflecteixi les diferents realitats. A través d'aquesta implicació, de la col·laboració i la cooperació, el professorat també ens convertim en agents de canvi tot creant una dinàmica de treball compartit i d'aprenentatge mutu i contribuint al disseny d'un projecte més adaptat a les nostres necessitats.
La contribució del Personal d'Administració i Serveis
El Personal d'Administració i Serveis és essencial per al bon funcionament diari de l'escola ja que, més enllà de la gestió administrativa, contribueixen activament a la convivència, la logística i al bon funcionament de l'escola, garantint que tot funcioni de manera eficient i alineada amb els objectius educatius. En definitiva, creen un ambient organitzat i harmoniós que permet a docents, alumnes i famílies centrar-se en la tasca educativa.En aquest sentit, la seva contribució al procés de revisió i adaptació del Projecte Educatiu també ha estat fonamental i no s'ha limitat a una simple supervisió dels aspectes materials i logístics, sinó que s'ha implicat profundament en la configuració global de l'escola. La seva mirada crítica i vigilant assegura que tots els elements que intervenen en el seu funcionament, incloent-hi els de suport i infraestructures, contribueixin als objectius educatius i garanteixin que cada engranatge, per petit que sigui, funcioni amb absoluta precisió.
Celebrem els 100 anys de l'Institut Tècnic Eulàlia amb una nova edició dels Diàlegs d'Escola al Palau de la Música
Març 2026
El passat dilluns 23 de febrer, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, coincidint amb l'actualització del nostre Projecte Educatiu i el Centenari de l'Institut Tècnic Eulàlia, vam celebrar una nova edició dels Diàlegs d'Escola de la Fundació Collserola.
Famílies, mestres, exalumnes i representants de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona ens van acompanyar en un acte de reflexió compartida sobre 100 anys d'educació a Barcelona i els reptes de futur, que va comptar amb les paraules de felicitació de l'Alcalde de Barcelona i de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional, i es va tancar amb un petit concert de la Coral Sant Jordi.
L'acte, conduït pel periodista Jofre Llombart, va començar amb la benvinguda de la Lutxi Almodóvar, presidenta de la Fundació Collserola. Feu clic aquí per veure un petit resum de la seva intervenció.
Salutació institucional de l'Alcalde de Barcelona
Després, va ser el torn de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va fer la salutació institucional.
Collboni va centrar el seu discurs en el context històric de 1926, època de la pedagogia moderna a Catalunya, i va recordar figures com Marta Mata. També va destacar el valor del Tècnic Eulàlia com un centre laic, obert i democràtic i en va lloar la resistència cultural i pedagògica durant el franquisme, quan fou refugi per a la llengua i els valors de progrés.
També va compartir la seva vinculació personal amb el moviment de les escoles cooperatives dels anys setanta i va reafirmar el suport de l'Ajuntament de la ciutat a les institucions que construeixen comunitat als barris.
100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur
Després de la benvinguda, fou el moment dels Diàlegs d'Escola que van consistir en un debat sobre 100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur amb la participació de l'economista Lucas Gortázar, expert en polítiques educatives, el pedagog Marc Franco, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL, i l'escriptora Gemma Lienas, experta en coeducació.
Al llarg del debat, moderat per Jofre Llombart, Lucas Gortázar va destacar la universalització de l'ensenyament com la fita més gran dels darrers cent anys i com a motor clau per a la reducció de la pobresa i la desigualtat de gènere a nivell global. No obstant això, també va recordar que encara vivim sota un model industrial -un docent, una aula, un grup- que, tot i ser qüestionat, ha perdurat per la seva capacitat d'organitzar l'educació de masses. Davant el malestar pels resultats acadèmics, Gortázar va fer servir la metàfora de la 'marató popular': en una marató d'elit les diferències són de minuts, però en una de popular són d'hores i, per tant, 'a més igualtat d'oportunitats, més desigualtat de resultats' tot afirmant que 'hem de ser capaços de gestionar aquesta complexitat sense caure en el pessimisme'.
Per la seva banda, Marc Franco reivindicava l'herència de la renovació pedagògica catalana, citant referents com Rosa Sensat o Marta Mata, que defensaven posar la persona al centre de l'aprenentatge. Segons Franco, una institució no arriba al centenari per inèrcia, sinó per la seva coherència de valors i la seva capacitat de resistència cultural i adaptació als nous temps. També va insistir que l'educació no ha de ser només una preparació per a la vida, sinó 'la vida mateixa'. En aquest sentit, va fer una crida a mantenir l'esperança sense ser ingenus, trobant l'equilibri entre l'acompanyament emocional i l'exigència acadèmica.
L'escriptora Gemma Llenas va aportar la mirada més crítica, alertant sobre la pèrdua d'alguns llençols fonamentals, denunciant que la coeducació encara no és una realitat plena i instant a treballar per eliminar els estereotips de gènere i a introduir referents femenins als llibres de text. Un dels moments més destacats fou la seva defensa de les humanitats enfront d'un món dominat pels algoritmes i les pantalles. Alhora, va mostrar la seva preocupació per la caiguda de la competència lectora i l'augment de l'analfabetisme funcional. En paraules seves, 'la lectura és una competència nuclear que ajuda a pensar i a tenir criteri propi; s'hi hauria de dedicar molt més temps a la primària'.
Al llarg del debat, els tres van coincidir en la necessitat de dotar el sistema de més recursos per atendre la diversitat actual de les aules, on un sol docent sovint es troba desbordat i, també, en la crida unànime a recuperar el prestigi i la auctoritas del professorat. També es va demanar un pacte nacional que aporti estabilitat al sistema i l'allunyi dels cicles polítics partidistes; per Gortázar 'falta lideratge en el sector per defensar un projecte educatiu sòlid davant la societat'.
El diàleg a tres bandes es va tancar amb una mirada de futur en què, responent a la pregunta amb què Jofre Llombart els convidava a acabar la frase 'en els pròxims anys, l'educació'', Gortázar apostava per un retorn a l'essencial; Llenas reclamava recuperar la lectura i Franco recordava que l'escola seguirà sent, per molts anys més, el 'moll de l'os' de la nostra societat.
Records d'una exalumna i concert de la Coral Sant Jordi
En acabar la taula rodona, fou el torn del concert de la Coral Sant Jordi que ens va interpretar la peça El mirador de Josep Vila i Casañas.
Abans, però, la Mariona Cusí, membre de la Comissió Organitzadora del Centenari, exalumna, mare i professora tant de l'Institut Tècnic Eulàlia com de l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, va fer un petit recorregut per la seva experiència com a alumna.
Entre d'altres, va explicar com l'escola va haver de sobreviure a la dictadura suprimint l'ensenyament mixt i canviant el nom a 'Estudios San Marcos', per als nens, i ‘Colegio Técnico Eulàlia’, per a les nenes.
Cusí també va recordar amb nostàlgia espais com el Torrent, les festes de Santa Eulàlia al Monestir de Pedralbes i els viatges d'estudis. Per a ella, arribar al Tècnic Eulàlia com a alumna, va ser una salvació després que, en arribar a Barcelona des de Girona, va patir una certa repressió lingüística per parlar en català, a la primera escola on va anar.
Cloenda de l'acte amb la Secretària del Departament d'Educació i Formació Professional
La cloenda de l'acte fou a càrrec de la Secretària General d'Educació i Formació Professional, Teresa Sambola, que va fer arribar al públic assistent la salutació de la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Ester Ribó que, finalment, no havia pogut assistir-hi.
Durant el seu parlament, va destacar que un segle de vida d'un centre educatiu és un llegat i una responsabilitat envers la societat. També va definir l'Insitut Tècnic Eulàlia com un projecte compromès amb l'esperit de l'Escola Nova, centrat en la convivència, el rigor i la construcció de país.
També va fer menció de diferents exalumnes il·lustres, com Joan Reventós o Xavier Miserachs, i va assenyalar que el repte actual de l'educació és formar ciutadans i ciutadanes crítics davant de les amenaces del món digital.
Després d'aquest parlament, i gentilesa de Gramona, els i les assistents van poder gaudir d'una copa de cava al bar del Palau de la Música Catalana.
Propostes de lectura per a tothom
Juliol 2024
Un curs més, les biblioteques de la Fundació Collserola tanquen els curs amb noves propostes noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia. Precisament, aquesta vegada, i com a petita commemoració del centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit us recomanem, molt especialment, la proposta de Pep Molist que, a través dels seus poemes, fa un recorregut per la vida d'aquest poeta.
No us perdeu les nostres propostes de lectura. Consulteu-es aquí i escolliu-ne unes quantes per gaudir, tot llegint, grans i petits!
Parlem de La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves
Gener 2024
Aquest passat dimecres 24 de gener, estrenàvem els Diàlegs d'Escola d'aquest curs, la proposta de la Fundació Collserola pensada per compartir amb les nostres famílies un espai de diàleg on connectar l'educació al món.
Enguany els dediquem a reflexionar sobre Tecnologia i Educació i els inauguràvem amb la conferència "La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves" a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia i d'Institute of Next.
Amb Cornella vam reflexionar sobre com podem potenciar entorns que fomentin la curiositat i, al llarg de la seva intervenció, va donar molta importància a la necessitat d'aprendre a fer-se bones preguntes.
Si la voleu veure sencera, la trobareu publicada al canal de Youtube de la Fundació Collserola: https://youtu.be/xFYUbJ4uDX4
Aquesta primera proposta tindrà continuïtat, al febrer i al març, amb dues noves trobades, una per parlar d'educació i digitalització i una altra sobre IA i ètica.
Noves propostes de lectura per a aquestes festes
Desembre 2023
Un curs més, abans de Nadal, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
Aquesta vegada, i per celebrar que fa anys de la seva publicació, us recomanem tres clàssics de la literatura infantil i juvenil en les noves edicions que n?han fet aquest any: Momo, de Michael Ende i El Pare Noel i El Ninot de neu de Samuel Briggs.
No us la perdeu? consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Propostes de lectura per a l'estiu!
Juliol 2023
Com sempre quan arriben les vacances d'estiu, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Us convidem a fer un cop d'ull a aquesta guia tan completa on podeu trobar propostes que van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
No us la perdeu... consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
El passat dilluns 23 de febrer, al Petit Palau del Palau de la Música Catalana, coincidint amb l'actualització del nostre Projecte Educatiu i el Centenari de l'Institut Tècnic Eulàlia, vam celebrar una nova edició dels Diàlegs d'Escola de la Fundació Collserola.
Famílies, mestres, exalumnes i representants de la Generalitat de Catalunya i de l'Ajuntament de Barcelona ens van acompanyar en un acte de reflexió compartida sobre 100 anys d'educació a Barcelona i els reptes de futur, que va comptar amb les paraules de felicitació de l'Alcalde de Barcelona i de la Secretaria General del Departament d'Educació i Formació Professional, i es va tancar amb un petit concert de la Coral Sant Jordi.
L'acte, conduït pel periodista Jofre Llombart, va començar amb la benvinguda de la Lutxi Almodóvar, presidenta de la Fundació Collserola. Feu clic aquí per veure un petit resum de la seva intervenció.
Salutació institucional de l'Alcalde de Barcelona
Després, va ser el torn de l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que va fer la salutació institucional.
Collboni va centrar el seu discurs en el context històric de 1926, època de la pedagogia moderna a Catalunya, i va recordar figures com Marta Mata. També va destacar el valor del Tècnic Eulàlia com un centre laic, obert i democràtic i en va lloar la resistència cultural i pedagògica durant el franquisme, quan fou refugi per a la llengua i els valors de progrés.
També va compartir la seva vinculació personal amb el moviment de les escoles cooperatives dels anys setanta i va reafirmar el suport de l'Ajuntament de la ciutat a les institucions que construeixen comunitat als barris.
100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur
Després de la benvinguda, fou el moment dels Diàlegs d'Escola que van consistir en un debat sobre 100 anys d'educació a Barcelona i reptes de futur amb la participació de l'economista Lucas Gortázar, expert en polítiques educatives, el pedagog Marc Franco, degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna-URL, i l'escriptora Gemma Lienas, experta en coeducació.
Al llarg del debat, moderat per Jofre Llombart, Lucas Gortázar va destacar la universalització de l'ensenyament com la fita més gran dels darrers cent anys i com a motor clau per a la reducció de la pobresa i la desigualtat de gènere a nivell global. No obstant això, també va recordar que encara vivim sota un model industrial -un docent, una aula, un grup- que, tot i ser qüestionat, ha perdurat per la seva capacitat d'organitzar l'educació de masses. Davant el malestar pels resultats acadèmics, Gortázar va fer servir la metàfora de la 'marató popular': en una marató d'elit les diferències són de minuts, però en una de popular són d'hores i, per tant, 'a més igualtat d'oportunitats, més desigualtat de resultats' tot afirmant que 'hem de ser capaços de gestionar aquesta complexitat sense caure en el pessimisme'.
Per la seva banda, Marc Franco reivindicava l'herència de la renovació pedagògica catalana, citant referents com Rosa Sensat o Marta Mata, que defensaven posar la persona al centre de l'aprenentatge. Segons Franco, una institució no arriba al centenari per inèrcia, sinó per la seva coherència de valors i la seva capacitat de resistència cultural i adaptació als nous temps. També va insistir que l'educació no ha de ser només una preparació per a la vida, sinó 'la vida mateixa'. En aquest sentit, va fer una crida a mantenir l'esperança sense ser ingenus, trobant l'equilibri entre l'acompanyament emocional i l'exigència acadèmica.
L'escriptora Gemma Llenas va aportar la mirada més crítica, alertant sobre la pèrdua d'alguns llençols fonamentals, denunciant que la coeducació encara no és una realitat plena i instant a treballar per eliminar els estereotips de gènere i a introduir referents femenins als llibres de text. Un dels moments més destacats fou la seva defensa de les humanitats enfront d'un món dominat pels algoritmes i les pantalles. Alhora, va mostrar la seva preocupació per la caiguda de la competència lectora i l'augment de l'analfabetisme funcional. En paraules seves, 'la lectura és una competència nuclear que ajuda a pensar i a tenir criteri propi; s'hi hauria de dedicar molt més temps a la primària'.
Al llarg del debat, els tres van coincidir en la necessitat de dotar el sistema de més recursos per atendre la diversitat actual de les aules, on un sol docent sovint es troba desbordat i, també, en la crida unànime a recuperar el prestigi i la auctoritas del professorat. També es va demanar un pacte nacional que aporti estabilitat al sistema i l'allunyi dels cicles polítics partidistes; per Gortázar 'falta lideratge en el sector per defensar un projecte educatiu sòlid davant la societat'.
El diàleg a tres bandes es va tancar amb una mirada de futur en què, responent a la pregunta amb què Jofre Llombart els convidava a acabar la frase 'en els pròxims anys, l'educació'', Gortázar apostava per un retorn a l'essencial; Llenas reclamava recuperar la lectura i Franco recordava que l'escola seguirà sent, per molts anys més, el 'moll de l'os' de la nostra societat.
Records d'una exalumna i concert de la Coral Sant Jordi
En acabar la taula rodona, fou el torn del concert de la Coral Sant Jordi que ens va interpretar la peça El mirador de Josep Vila i Casañas.
Abans, però, la Mariona Cusí, membre de la Comissió Organitzadora del Centenari, exalumna, mare i professora tant de l'Institut Tècnic Eulàlia com de l'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, va fer un petit recorregut per la seva experiència com a alumna.
Entre d'altres, va explicar com l'escola va haver de sobreviure a la dictadura suprimint l'ensenyament mixt i canviant el nom a 'Estudios San Marcos', per als nens, i ‘Colegio Técnico Eulàlia’, per a les nenes.
Cusí també va recordar amb nostàlgia espais com el Torrent, les festes de Santa Eulàlia al Monestir de Pedralbes i els viatges d'estudis. Per a ella, arribar al Tècnic Eulàlia com a alumna, va ser una salvació després que, en arribar a Barcelona des de Girona, va patir una certa repressió lingüística per parlar en català, a la primera escola on va anar.
Cloenda de l'acte amb la Secretària del Departament d'Educació i Formació Professional
La cloenda de l'acte fou a càrrec de la Secretària General d'Educació i Formació Professional, Teresa Sambola, que va fer arribar al públic assistent la salutació de la consellera d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, Ester Ribó que, finalment, no havia pogut assistir-hi.
Durant el seu parlament, va destacar que un segle de vida d'un centre educatiu és un llegat i una responsabilitat envers la societat. També va definir l'Insitut Tècnic Eulàlia com un projecte compromès amb l'esperit de l'Escola Nova, centrat en la convivència, el rigor i la construcció de país.
També va fer menció de diferents exalumnes il·lustres, com Joan Reventós o Xavier Miserachs, i va assenyalar que el repte actual de l'educació és formar ciutadans i ciutadanes crítics davant de les amenaces del món digital.
Després d'aquest parlament, i gentilesa de Gramona, els i les assistents van poder gaudir d'una copa de cava al bar del Palau de la Música Catalana.
Un curs més, les biblioteques de la Fundació Collserola tanquen els curs amb noves propostes noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia. Precisament, aquesta vegada, i com a petita commemoració del centenari de la mort de Joan Salvat-Papasseit us recomanem, molt especialment, la proposta de Pep Molist que, a través dels seus poemes, fa un recorregut per la vida d'aquest poeta.
No us perdeu les nostres propostes de lectura. Consulteu-es aquí i escolliu-ne unes quantes per gaudir, tot llegint, grans i petits!
Parlem de La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves
Gener 2024
Aquest passat dimecres 24 de gener, estrenàvem els Diàlegs d'Escola d'aquest curs, la proposta de la Fundació Collserola pensada per compartir amb les nostres famílies un espai de diàleg on connectar l'educació al món.
Enguany els dediquem a reflexionar sobre Tecnologia i Educació i els inauguràvem amb la conferència "La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves" a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia i d'Institute of Next.
Amb Cornella vam reflexionar sobre com podem potenciar entorns que fomentin la curiositat i, al llarg de la seva intervenció, va donar molta importància a la necessitat d'aprendre a fer-se bones preguntes.
Si la voleu veure sencera, la trobareu publicada al canal de Youtube de la Fundació Collserola: https://youtu.be/xFYUbJ4uDX4
Aquesta primera proposta tindrà continuïtat, al febrer i al març, amb dues noves trobades, una per parlar d'educació i digitalització i una altra sobre IA i ètica.
Noves propostes de lectura per a aquestes festes
Desembre 2023
Un curs més, abans de Nadal, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
Aquesta vegada, i per celebrar que fa anys de la seva publicació, us recomanem tres clàssics de la literatura infantil i juvenil en les noves edicions que n?han fet aquest any: Momo, de Michael Ende i El Pare Noel i El Ninot de neu de Samuel Briggs.
No us la perdeu? consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Propostes de lectura per a l'estiu!
Juliol 2023
Com sempre quan arriben les vacances d'estiu, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Us convidem a fer un cop d'ull a aquesta guia tan completa on podeu trobar propostes que van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
No us la perdeu... consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Aquest passat dimecres 24 de gener, estrenàvem els Diàlegs d'Escola d'aquest curs, la proposta de la Fundació Collserola pensada per compartir amb les nostres famílies un espai de diàleg on connectar l'educació al món.
Enguany els dediquem a reflexionar sobre Tecnologia i Educació i els inauguràvem amb la conferència "La curiositat, clau de l'èxit i la felicitat dels nostres infants i joves" a càrrec d'Alfons Cornella, fundador i president d'Infonomia i d'Institute of Next.
Amb Cornella vam reflexionar sobre com podem potenciar entorns que fomentin la curiositat i, al llarg de la seva intervenció, va donar molta importància a la necessitat d'aprendre a fer-se bones preguntes.
Si la voleu veure sencera, la trobareu publicada al canal de Youtube de la Fundació Collserola: https://youtu.be/xFYUbJ4uDX4
Aquesta primera proposta tindrà continuïtat, al febrer i al març, amb dues noves trobades, una per parlar d'educació i digitalització i una altra sobre IA i ètica.
Un curs més, abans de Nadal, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes organitzades per nivells lectors.
Com sempre, les propostes van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
Aquesta vegada, i per celebrar que fa anys de la seva publicació, us recomanem tres clàssics de la literatura infantil i juvenil en les noves edicions que n?han fet aquest any: Momo, de Michael Ende i El Pare Noel i El Ninot de neu de Samuel Briggs.
No us la perdeu? consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Propostes de lectura per a l'estiu!
Juliol 2023
Com sempre quan arriben les vacances d'estiu, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Us convidem a fer un cop d'ull a aquesta guia tan completa on podeu trobar propostes que van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
No us la perdeu... consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
Com sempre quan arriben les vacances d'estiu, des de les biblioteques de la Fundació Collserola han actualitzat la guia de lectura amb noves propostes de lectura organitzades per nivells lectors.
Us convidem a fer un cop d'ull a aquesta guia tan completa on podeu trobar propostes que van des de contes per llegir sense saber-ne a llibres per a lectors sense límits, passant per literatura científica i poesia.
No us la perdeu... consulteu-la aquí i escolliu unes quantes lectures per a grans i petits per gaudir tot llegint aquestes vacances!
